dissabte, 3 de març de 2012

Cada dia, un vers

Imatge extreta de http://anocheceres.wordpress.com/2011/10/
Mira't a tu mateix un moment, sense sorolls, sense música, deixa que el silenci t'embolcalle. Navega pel teu interior i també pels enllaços de la pàgina que et remeten a milers i milers de versos que parlen de tot: d'amor i de sofriment, d'alegria i de tristesa, de terra i d'aigua, de guerra i de pau, de paraules i de desitjos, del temps i dels records, de l'amistat i de tu... Tria un vers, o màxim dos, que t'hagen agradat. Escriu-los, digues de qui són i explica'n breument el sentit i per què l'has escollit. Fixa't en l'exemple següent.

Comencem per la pròpia poesia:
                    "Amb immortal esplendor
                     viuen en tu les coses, poesia."

Són els dos primers versos del poema "Al cap dels anys", de Narcís Comadira, poeta gironí. El que significa és, senzillament, que la poesia pot arribar a contenir tots els records, totes les experiències i totes les inquietuds i els conserva brillants i atemporals per sempre.

6 comentaris:

  1. Gràcies pel comentari. Has estat el primer, encara que no es veu.

    ResponElimina
  2. El vaig borrar. El que posava era que tens raó, amb la poesia es poden transmetre molts sentiments.

    ResponElimina
  3. Hola Moliner. M'agrada molt la teva reflexió sobre la poesia. El comentari d'en Joan és molt apropiat i pràcticament descriu els meus pensaments.

    ResponElimina
  4. Ja m'he afegit al blog, Moliner.
    Una cordial salutació.

    ResponElimina
  5. Lennon i Poppins, gràcies pels comentaris. Potser us faré seguidors del bloc.

    ResponElimina